Cadet A Fem: U.E. Sant Cugat 62- U.E. Claret A 55

El últim partit de lliga es presentava, com no podia ser menys, com un repte, reflectint com ha estat tota la temporada, era el partit contra les primeres i només disposàvem de 7 jugadores. A casa, vam perdre de tres els últims segons, per un triple.

 

Des del minut 0 vam imposar el ritme del partit i fent una molt bona defensa, no perdonant cap pilota. I no fent faltes no necessàries. Tot i que faltava control en el atac, jugàvem certs moments precipitades.

 

A la mitja part, vam anar-nos amb dos punts a dalt, 26-28. La tercera part, vam jugar amb més domini de control en el atac, i tenint més encert en el tir.

 

A l’última part, ja és notava el desgast físic, i vam fer alguna que altre falta. Però seguint posant una actitud excel·lent en tot el partit i no donant per perdut cap moment el partit, i vam aconseguir forçar la prorroga, amb un 52-52.

 

La pròrroga va ser una continuació del partit, però amb una expulsió d’una jugadora, i al final el Sant Cugat es va imposar amb un 62-55, més per esgotament físic i psíquic, que per ganes i actitud.

 

Amb aquest partit es tanca una temporada, on han aconseguit quedar quartes en el nivell b-1.

 

En aquest partit, com he dit abans es el reflex de tota la temporada del cadet “A” femení, ja que aquest equip va començar "en pinces", que no es sabia si es faria, quines jugadores disposàvem, fins que el final van convèncer a dos amigues del cole, que mai havien jugat a bàsquet, van fitxar i vam poder salvar l’equip.

 

Doncs el principi nosaltres (Laura R. i Edith) no les teníem totes, perquè teníem només 9 jugadores, i de diferents nivells. Però de seguida l’equip va captar el missatge, aquest és l’any d’exigir-nos el doble.

 

De tenir l’oportunitat de millorar més ràpid, perquè poques vegades passa, que tinguis en un equip tants minuts assegurats.

 

Però no és tant la classificació, sinó l’evolució de tota la temporada, on des del setembre, ja es van començar a exigir el 200 %, a on s’ha demostrat que heu sigut més que un equip, i sonen com molt típiques aquestes frases, però de veritat, es el que sento, i en el seu moment ja els hi vaig dir a les jugadores, que han entès perfectament la dinàmica del equip. Que quant ets poques jugadores a un equip, no és pitjor ni millor, simplement tens l’oportunitat de créixer molt més ràpid com a jugadora, d’agafar responsabilitats, però de treballar amb alt rendiment i això s’ha reflectit, que fins l’últim partit de lliga vam estar fent físic.

 

Per nosaltres aquest equip és PASSIÓ pel bàsquet, que si podien fer tres entrenaments a la setmana els feien, que pujaven algunes jugadores amb els equips més grans i elles encantades i sempre disposades.

 

Perquè sempre estan disposades a aprendre, admetre els errors, i a no parar de créixer i exigir-se com a jugadores. Sobretot a ser PERSONA , dintre i fora la pista.

 

Es un grup de jugadores, que s’ajuden, que les que acabaven de començar totes els hi han fet d’entrenadores, i això es COMPANYERISME. A on totes i cada una, tot i tenir diferents nivells, dintre un entrenament, totes han evolucionat, adaptant-se a una nova forma de jugar, i millorant tècnicament i tàcticament, perquè no es conformen i sempre volen més.

 

No podria tancar la temporada, sense agrair primer de tot a totes les jugadores, del equip a les, 9 jugadores que han format l’equip, UN PLAER ENTRENAR-VOS. No em podria deixar, per citar a les ajudes incondicionals dels equips per sota, sobretot del cadet B.

 

I finalment vull fer una citació especial a la Marta Sánchez, que en principi havia de portar amb mi l’equip, però ja m’ho va advertir des del principi, que potser em feia el salt per anar a Londres, i

 

òbviament ho va fer. Però mai s’ha deixat de preocupar per l’equip, inclús dels pocs dies que ha vingut a Barcelona, va tenir temps per venir a veure un partit. Gràcies!

 

Gràcies noies tot un plaer entrenar-vos.

 

Laura Rull i Edith Sobrino