Fora pressions familiars

Fa unes setmanes vaig compartir aquest cartell, que vaig descobrir gràcies a l'Esteve, un amic entrenador, amb uns quants entrenadors de la casa... Tots em van comentar de penjar-lo al web perquè trobaven molt interessant que els pares poguessin veure'l.
Aquest cartell serveix per a reflexionar quan es produeixen accions de cap de setmana on veiem que algun pare es dedica a comunicar-se amb el seu fill per dir-li com ha de jugar, quan ha de tirar, corregir accions i fins hi tot renyar-lo. Aquest cartell ens recorda que no hem de pressionar als nostres fills a ser els millors en allò que haguéssim volgut ser nosaltres. No hem de forçar-los ni dins ni fora de la pista, perquè molts cops el que aconseguim és pressionar al jugador i aquest acaba per angoixar-se als partits, enlloc de gaudir-los... que és justament el que voldríem.
Alhora estem xafant la feina dels entrenadors, obligant al fill a decidir a quina de les dues bandes fer cas, molts cops perjudicant tot l'equip, i l'únic que estem aconseguint sense adonar-nos és des-educar esportivament al nostre fill.
Cadascú que tregui les seves conclusions, però estic segur de que tots volem que els jugadors siguin feliços jugant i s'ho passin bé competint.
Aquest vídeo del ministeri de cultura reflexa molt bé el que sent un jugador sobrepressionat per la família, evitem que això tant desagradable passi:
Adrià Alcalà.


















Comentaris
Una joia
Ens ha encantat.La veritat és que tots ens hem trobat als partits a algú que et fa pensar?Però quin problema té?Família Suárez
GRAN VIDEO SI SENYOR!!!!
Enhorabona Adrià per trobar aquest video i mostrar-lo a tothom. Crec que és molt educatiu i a la vegada formatiu tant per pares com per entrenadors.
Que bo el cartell!!!
Jo! Que bo el cartell!!! Recordo també un tweet del Sergi Mas que deia: "Padres que vais a ver a vuestros hijos cuando hacen deporte: ¡no gritéis ni insultéis a los árbitros ni a los entrenadores! Dejadlos en paz".L'entorn de la pista mini és a vegades dur; pares amb síndrome Ricky Rubio però també trobem entrenadors que es pensen que estan comandant un equip ACB, quan el més important és divertir-se aprenent, o federacions fent seleccions minis que aconsegueixen inflar expectatives absurdes...