Reflexions d’un cap de setmana complicat
dimecres, juny 7, 2006 13:09Hola a tots,
Vull aprofitar l’oportunitat que em brinda la recentment estrenada pàgina web del Bàsquet Claret per expressar els meus sentiments sobre tot el que ha passat aquest cap de setmana.
Ha estat un cap de setmana realment difícil de pair i a hores d’ara encara no ho he fet del tot.
Esportivament, el cap de setmana va començar amb bones notícies, el cadet A masculí superava la primera ronda de l’eliminatòria de fases i jugant un excel·lent partit el dissabte per la tarda tornava a passar ronda, classificant-se per les semifinals de diumenge al matí. Estic molt content per ells. Fa dues temporades aquest equip va patir un moment delicat i la majoria de jugadors van decidir quedar-se al Claret i confiar en que es podria fer un bon treball. En aquell moment l’equip competia a nivell B2. Ara, dos anys després hem quedat quarts a les fases pel campionat de Barcelona de Nivell A. Felicito especialment als jugadors, que formen un gran grup i són excel·lents nanos, als pares, que la veritat sempre han confiat en la feina tècnica del club, i als entrenadors, que s’han deixat les forces i la veu per aconseguir que l’equip tingui aquest nivell.
La resta de la tarda del dissabte va ser molt dura. Vaig rebre la trucada de l’entrenador del Sènior Masculí. L’equip havia perdut la categoria al perdre per un punt al camp del Torredembarra. Els jugadors ho han donat tot en aquestes fases per intentar salvar-nos, però al final va sortir creu i l’any que ve jugarem a tercera. No és el primer cop i probablement hi haurà molts més ascensos i descensos. El realment important és aconseguir precisament això, que les futures generacions de jugadors del Claret vulguin seguir jugant al sènior un cop acabada l’edat escolar i que puguem tenir molts ascensos i alguns descens, ja què això voldrà dir que continuem tenint sènior.
Seguidament vaig rebre els missatges que m’anunciaven que el sènior femení també havia perdut al camp del Malgrat, tot i anar guanyant fins pocs minuts abans del final. Aquí encara tenim una oportunitat i diumenge vinent al Claror us esperem per a què poguem salvar la categoria.
Malgrat aquestes notícies tan dolentes el que em va provocar més desencís és el que ha anat passant la darrera setmana pel Claret. En aquest moment estem tots els entrenadors i els responsables tècnics organitzant els equips de l’any vinent. Hem engegat campanyes per obtenir un PreInfantil i un Infantil masculí i també un Mini A i un Mini B masculins. De la mateixa manera estem treballant per aconseguir més noies per veure si tenim algun equip femení més. En tot això, els entrenadors, els nous coordinadors, la junta directiva i jo mateix esmercem molts esforços personals i sacrificis en pro dels jugadors del Claret.
Llavors comences a saber que hi ha jugadors i pares que han rebut “ofertes” per a què els seus fills vagin a provar per algun altre col·legi o club. Sempre ho saps per terceres persones. Jo rebo moltes trucades durant l’any de pares que no estan contents en algun aspecte organitzatiu o tècnic. També vénen molts jugadors a parlar amb mi. Crec que sempre intento ser correcte, comprensiu i quan està en la meva mà, posar remei i corregir tot allò que pugui funcionar malament. Ara bé, mai ningú em truca per comentar aquestes suposades “ofertes” que reben els nostres jugadors. Mai puc donar el meu punt de vista als pares. Tot és secretisme i ocultació, i no sé si és per alguna mena de por malentesa (us informo que els vostres fills no estan sotmesos a cap clàusula de rescissió milionària) o bé per voluntat de fer mal.
No estem parlant de clubs com el Barça, la Penya o el Manresa, ni tan sols de l’Hospitalet o el Sant Josep de Badalona. Estem parlant de clubs o col·legis com el nostre, amb els mateixos problemes o virtuts i a més, on segur s’estimaran menys als vostres fills del què aquí ens els estimem.
A tothom ens agrada que vinguin a regalar-nos les oïdes, però també hem de pensar en altres coses: els estudis, els transports, el cercle d’amics… Triar no és cosa fàcil. Hem de distingir quan ens venen sopars de duro de quan realment tenim davant una oportunitat de projecció.
Crec que no és molt demanar que quan es produeixin aquestes situacions les puguem comentar obertament, us donarem el nostre punt de vista i ens mantindrem al marge de la decisió final, com sempre hem fet en el passat. A vegades, no només hem de pensar en nosaltres mateixos, i això tant s’aplica quan un entrenador accepta entrenar a un equip que potser no és massa competitiu però que necessita un bon entrenador, com quan un jugador decideix marxar posant en perill el futur dels que han estat els seus companys, i que l’han ajudat a que hagi aprés a jugar a bàsquet.
Jordi Cardona. Director Tècnic.
Tef: 696687700
One Response to “Reflexions d’un cap de setmana complicat”
Deixa un comentari
Has d'estar registrat per comentar.
gabi says:
juny 22nd, 2009 at 11:47 am
Saludos a todos!
Quiero suscribir y aplaudir las reflexiones del Sr. Jordi Casanovas en todos y cada uno de sus comentarios, pero de igual manera quiero puntualizar sobre uno de los aspectos que por sentirme aludido, me creo con potestad de poder dar otra visión de esta crítica referente a la mala gestión de los padres a la hora de recibir ofertas de otros clubs.
Desde la posición de padre de una jugadora del Claret que no pertenece al colegio y que desde sus inicios (Ahora termina su segunda temporada) su única conexión con el Club han sido sus respectivos entrenadores, creo que ante una oferta como la que he recibido mi obligación moral la he cumplido con creces al mantener desde el primer momento informada al responsable del equipo tanto de nuestra intención, como de los entrenos que mi hija iba a iniciar con otro equipo.
Han pasado tres semanas de dudas y reuniones familiares y cuando ya decidimos optar por el cambio fue cuando recibimos la llamada del Coordinador Femenino Sr. David Montserrat para charlar sobre tal decisión de una manera y formas exquisita que si bien no cambió nuestra intención de cambiar de club, si que tanto mi Sra. como yo nos llevamos una muy muy grata impresión.
Al día siguiente me llamo el Sr. Ramón Soler, presentándose como directivo responsable del Básquet Femenino intentando reconducir nuestra decisión de cambiar de equipo pero acusándonos de que nuestra forma de obrar no era la correcta (cosa que me molestó) pero más me molestó al pedirme que dejáramos de presionar a las familias que también habían recibido ofertas del mismo club para que nos siguieran en nuestra decisión de cambiar de club. Este Sr. no se quedó convencido con mis respuestas que me llegó a decir que si llegaba el caso de que echaran a mi hija de su nuevo club quizás tendría cerradas las puertas del Claret.
Si bien ya contesté como se debía a esta persona, si quiero mostrar mi descontento con este tipo de actuaciones por parte de personas que hablan en nombre del club y que pienso son totalmente reprochables y sin un mínimo de ética.
Por supuesto insto a los padres de las niñas que no han aceptado la oferta a que les hagan saber a la directiva si se han sentido presionados por nosotros para que abandonen el club.
Pido a las personas que hablan en nombre del club que midan sus palabras cuando representan al Claret y que antes de acusar de algo tan serio comprueben su veracidad, que los bulos hacen mucho daño y de forma gratuita.
Respecto a la posible oposición a que mi hija vuelva al Claret, no merece comentario alguno.
Quiero finalizar comentando que estos últimos acontecimientos no van a perturbar la buena imagen que toda mi familia y en especial mi hija tenemos de este club, en el que nos hemos sentido como en casa, en el que esperamos seguir sintiéndonos y del cual hemos ganado un grupo de amigos que esperamos no perder.
¡¡VISCA CLARET!!